Es como si los conociéramos de toda la vida, aunque en realidad no sea así. Cada 14 de febrero y desde 1992, la familia Serra informa a su patriarca de lo ocurrido en el último año en clave barcelonista.
Nada extraño si no fuera porque Pere Serra i Guinjaume está muerto desde hace 26 años y que el canal de información que utiliza la familia son las esquelas que ese día y desde entonces se publican en las necrológicas de La Vanguardia.
[amazon_link asins=’B074X5WPC5′ template=’ProductAd’ store=’ocusido-21′ marketplace=’ES’ link_id=’7b9ed90f-117a-11e8-96af-9bf72f25576a’]
Se trata de un resumen de lo ocurrido en la temporada anterior o un pronóstico de lo que puede ocurrir en el futuro, todo en clave azulgrana, en un ejercicio de humor negro.
No hay esquelas en 1988 y 1989. Las de 1990 y 1991 se liquidan con mensajes habituales de recordatorio del aniversario, pero a partir de 1992 los familiares deciden informar de cómo van las cosas.
Desde 2005, los mensajes ya fueron también por Pere Serra Casanovas. El ejercicio de concreción es magnífico, porque a partir de cada esquela podemos imaginar qué ocurrió en cada temporada e interpretar el universo de la sociología blaugrana.
1992: «Aquest any sí. T’estimem i et recordem«.
1993: «Aquest any també…«.
1994: «Aquest any al menys tenim cinc à zero…«.
1995: «Aquest any ens l’han tornar. No passa res. Pot ser aquest any també…«.
1996: «Ni ocellets ni llampecs. Aquest any també…«.
1997: «Entre catalans, nacionals i estrangers, guanyarem la Copa, Lliga… Passi el que passi…«.
1998: «Entre tots estan fent un zoo. Malgrat tot aquest any si…«.
1999: «Ni V. ni N. només B., però també ambs catalans i avui igual que fa 25 anys…«.
2000: «No és aixó, no és aixó. Per el que vàrem lluitar tant de temps. Malgrat tot. Sense principis ni comunicació. Aquest any també com a 1992…«.
2001: «Van tenir un traidor afectivament. De vegades toquen el cel i altres son tòtiles…«.
2002: «Cada vegada és més difícil posar-te al dia de com anem. Aixó és un ‘tiovivo’. Aquest any sí…«.
2003: «Encara que tenim la dimissió, potser quasi que un equip de Segona guanyi la Copa d’Europa. Aquest any sí…«.
2004: «Fem ‘txirigotes’ i tastets… i res més. Aquest any quarts i gràcies. Ja tens les ulleres?…«.
2005: «Ni la gespa ni els matalassos ni les revoltes a la Junta ens faran perdre l’il.lusió i l’alegria, ni les ganes que li posen i que ens estan contagian…«.
2006: «Malgrat les últimes rebaixes de les pedres, els matalassos i les taronges, la pèrdua de papers i la trobada de cartulines no passa res, cap problema. Per cert nen, les pedres van fer un partit de tennis. Aquest any sí…«.
2007: «L’any passat res de res, la vam llençar: enguany ni ganes ni il.lusió. Per cert nen, sort dels de la furgoneta perquè aquests tampoc. No obstant, som 4 que encara tenim fe…«.
2008: «Ja en tenim dues i anem cap a la tercera, malgrat que han estat tous i han badat, però ja tornem tots amb molta il.lusió i som líders. Al ‘madroño’ se li ha travessat una Copa (88-53). Per cert nen, els futbolistes només podem dir ‘el fútbol es así’. Aquest any també…«.
2009: «Mira per on gràcies als poetes, som el millor equip del món. Es màgic, disfrutem i no patim. Per cert nen, portem 102 i espera… Aquest any sí. Us estimem i no us oblidem«.
2010: «La humilitat i la feina ben feta que ens ha portat a l’excelència, el que mai ningú no ha fet«.
2011: «Kyrie, Sanctus, Gloria? estem entonats? efectivament! Per cert nen, va com va, i són a 7. Aquest any sí. Us estimem i no us oblidem«.
2012: «Tenim tres i mig, or, maneta i ditet. Lo de Wembley va ser un somni fet realitat. Per cert nen, ni amb el pasodoble pisa morena ens faran perdre el seny. Aquest any també. Us estimem i no us oblidem«.
2013: «A l’hora de l’Angelus també fem meravelles, repartim caramels i disfrutem de la bellesa. Per cert, nen, que ni blanc, ni taronges, només color blaugrana. Tal i com està el pati, sort que ens queda el nostre B. que és legal i autèntic«
2014: «Gràcies Tito, Adeu Rosell, endavant Bartu. Per cert nen, per un segon no. Aquest any sí. Us estimem i no us oblidem«.
